PER TENIR-HO EN COMPTE

PUC FUMAR I BEURE?

L’exposició a tòxics durant l’embaràs produeix canvis en la programació fetal. Un dels òrgans que es veuen més afectats és el cervell, perquè és molt delicat, està en construcció i qualsevol alteració el pot afectar. Un bon consell per a qualsevol dona és aprofitar l’embaràs per fer vida sana, escoltar el propi cos i mimar-lo, perquè hi ha una vida nova que hi creix. L’alcohol i el tabac tenen efectes terribles sobre el desenvolupament. Està més que demostrat que exposar-se al fum del tabac en l’embaràs és perjudicial per al fetus. Fins i tot el tabaquisme passiu augmenta el risc d’avortament, afavoreix el retard en el creixement i produeix un desenvolupament cognitiu menor.

Les xifres de moltes societats són alarmants. Tot i que el nombre de fumadors s’ha reduït, es calcula que en alguns indrets d’Espanya quasi la meitat d’embarassades podrien ser fumadores passives. A més, tot i que moltes dones deixen el tabac, entre un 15 i un 25% segueixen fumant. Moltes redueixen substancialment el nombre de cigarrets, però no ho deixen del tot. És important assenyalar que sovint el pare no acompanya la mare en aquest esforç, la qual cosa és una decisió poc solidària que no ajuda ni la mare ni el futur fill.

Però, de debò, per fer algunes pipades al dia li pot passar alguna cosa, al fetus? Fem-nos la mateixa pregunta d’una altra manera: què passaria si es tractés d’un nen?

Qualsevol exposició al tabac o a l’alcohol en l’embaràs ha de considerar-se dolenta. No cal dir que és menys nociu fumar tres cigarrets que fumar-ne vint. Però hi ha un fet incontestable: tot el que passa a la sang de la mare passa al fetus gairebé en segons. És a dir, quan uns pares estan fent una pipada durant l’embaràs, és com si obliguessin el seu fill a fer-la. És el mateix que si fessin fumar el seu infant de pocs anys. Podem dir el mateix de l’alcohol. Mai compartiríem un glopet d’aquesta cervesa tan bona que prenem amb els nostres fills petits. Els passaria res greu? Per un glopet? Greu, segurament no, però, els el donaríem? Si no ho faríem amb un nen, encara ho hem de fer menys durant l’embaràs. Que no es vegi el fetus no vol dir que no existeixi.

Potser moltes mares no en són conscients. No hem de culpabilitzar ningú i, realment, deixar de fumar pot ser un esforç terrible per a moltes persones. Però potser aquesta informació les ajudarà. És important saber que no hi ha una dosi «segura» de res, igual que no n’hi ha amb un nen. Tot el que pren la mare, ho pren el fetus. Al moment. La mare decideix.

QUÈ HE DE MENJAR DURANT L’EMBARÀS?

L’alimentació de la mare és un dels aspectes que més influeixen en el desenvolupament correcte del fetus al llarg de tot l’embaràs. Cal recordar alguns punts bàsics:

• La dieta ha de ser sana i variada durant tot l’embaràs; la més recomanable, sens dubte, és la dieta mediterrània.
• Prendre cada dia fruita, verdura, cereals, lactis i evitar l’excés de greixos animals.
• Consumir setmanalment llegums, ous, carn i peix.
• La dieta ha d’incloure aliments amb un alt contingut en ferro, com la carn vermella o el marisc.
• Evitar el menjar preparat i el fetge.
• No consumir cap tipus de beguda alcohòlica i reduir el consum de refrescos ensucrats.
• Prendre sucre amb moderació.
• Prendre sal iodada.

COM PUC CONTROLAR EL PES?

Normalment, en cada visita ginecològica fem un control de pes, però això és molt relatiu, perquè hi ha països en què el pes gairebé ni es mira, perquè és molt variable. Hi ha embarassades que s’engreixen 8 quilos i d’altres que n’agafen 15, i tots dos casos podrien considerar-se normals. L’important és que la nutrició sigui moderada. Si es controla bé la dieta, el pes no es dispararà tant. El pes es pot revisar tranquil·lament cada quatre o cinc setmanes, quan es va a veure la llevadora o el metge. Hi ha una tendència a ser més tolerants amb l’augment de pes i és correcte no obsessionar-s’hi. Ara bé, també cal saber que un increment excessiu és dolent per a tot, perquè augmenta el risc d’hipertensió, diabetis i prematuritat, i també les probabilitats d’un part per cesària. A més, hem de recordar que l’alimentació de la mare és bàsica i influeix en la programació del metabolisme del futur nadó. En resum, l’obesitat no és bona per a la salut i l’embaràs és una part més de la salut i la vida. Per tant, no ens hem d’obsessionar amb el pes, però cal recordar que la moderació i certa planificació en la dieta facilitaran un embaràs molt més agradable i sense problemes.

PUC FER RÈGIM?

L’embaràs no és el moment per començar un règim per perdre quilos. D’alguna manera, seria com anar contra natura. El que cal és intentar no guanyar gaire pes durant l’embaràs mitjançant una alimentació molt equilibrada. Cal menjar, almenys una vegada al dia, proteïnes (carn, pollastre o peix) i aliments rics en fibra, fruita i verdura. També convé menjar hidrats de carboni, greix i proteïnes en les proporcions habituals, ni més ni menys. Si hi ha dubtes sobre el tema, es pot consultar amb els professionals perquè aconsellin la millor manera de seguir una dieta equilibrada.

QUINS EXERCICIS PUC FER ESTANT EMBARASSADA?

El ioga o el pilates, per posar dos exemples força actuals, són dos tipus de pràctica compatibles amb l’embaràs, sempre que es practiquin amb el consell d’un professional que, preferiblement, tingui experiència amb embarassades. Sempre que s’adaptin a l’embaràs, qualsevol tipus d’exercicis suaus són molt positius, físicament i psicològica. Si la mare ja practicava algun esport, ben segur que seguir practicant-lo durant l’embaràs l’ajudarà, però haurà de fer-ho d’una manera molt suau i sempre amb la supervisió de persones expertes.

PUC VIATJAR?

L’embaràs propicia la sensibilitat als canvis. En circumstàncies normals, un viatge comporta canvis, tant intestinals, pel menjar, com en la temperatura o el clima. Són factors que cal tenir en compte si l’embarassada viatja.

En general, les embarassades poden viatjar sense problemes fins que l’embaràs està ben avançat, també en avió. Els trajectes llargs en cotxe es faran més pesats, i és fonamental aturar-se sovint i estirar les cames. Els viatges en avió no són perillosos i, malgrat certa rumorologia popular, els canvis de pressió del vol no suposen cap risc per a l’úter.

Simplement cal tenir en compte que durant l’embaràs és més fàcil que hi hagi alguna urgència mèdica. Si bé en general són situacions de poca importància, com ara un petit sagnat o un desmai que en un entorn de confiança se solucionen fàcilment, poden resultar un problema en alguns llocs determinats. Per això convé no fer viatges gaire arriscats. També es recomana evitar els que comportin grans canvis d’altitud, a zones amb risc de mal d’altura, ja que tots aquests problemes poden ser molt més marcats en l’embarassada.

PUC SEGUIR MANTENINT RELACIONS SEXUALS?

Mantenir relacions sexuals durant l’embaràs no suposa cap problema per al nadó. En certes dones el desig sexual (la libido) augmenta, mentre que en d’altres es redueix, però les parelles poden seguir tenint relacions durant gairebé tota la gestació, sempre que no hi hagi cap problema.

Tot el que generi plaer, relaxació i amor resultarà beneficiós. Això sí, potser a partir d’un cert moment les relacions seran molestes per a la dona i aleshores potser preferirà evitar-les. Les relacions sexuals han de ser satisfactòries i còmodes per a tots dos.

Quan no és bo tenir relacions sexuals

Algunes dones poden tenir molèsties en mantenir relacions sexuals, al principi i durant tot l’embaràs, però l’habitual és que no en tinguin, com a mínim fins al tercer trimestre.

De vegades aquestes molèsties són incòmodes a la zona de la panxa. També es pot notar una sensibilitat diferent o fins i tot molèsties vaginals.

Evidentment, ja a partir de la segona meitat de l’embaràs es recomana evitar posicions sexuals en què la dona està de panxa enlaire i l’home a sobre, per la mateixa raó que no es recomana dormir sobre la panxa.

Tanmateix, hi ha vegades que el metge pot aconsellar no tenir relacions sexuals o fins i tot contraindicar-les. Això sol passar en casos de risc alt de part prematur perquè el coll de l’úter s’ha escurçat més del compte.

Estimulació dels mugrons

Una cosa que sí que cal evitar cap al final de l’embaràs és l’estimulació dels mugrons, perquè és una de les maneres de propiciar les contraccions. Els mugrons tenen receptors nerviosos que connecten amb el cervell i estimulen la secreció d’oxitocina. L’oxitocina té moltes funcions fora de l’embaràs, però ja hem vist que durant la gestació en té una que és fonamental: produir contraccions uterines. Tot i que és estrany, una estimulació del mugró molt repetida podria produir contraccions més intenses del que és habitual i generar una alarma, normalment falsa, que acabi amb una visita a l’hospital.

La libido, baixa, puja o es manté?

La notícia de l’embaràs pot influir en el desig sexual de la parella. Pot disparar o calmar la libido, tant del pare com de la mare. L’emoció pot augmentar les ganes d’estar junts, però també poden tenir por de danyar el nadó.

Els experts no saben del cert si la pèrdua o l’augment de la libido en la parella, davant d’un embaràs, respon a un factor psicològic o a un factor hormonal. Tot i que hi ha certs mites sobre un augment del desig sexual en l’embarassada, la realitat de les enquestes en estudis científics revela que hi ha una gran varietat individual i que la tendència és més aviat cap a la reducció de la libido. Si bé en algunes dones i les seves parelles la libido es dispara, en d’altres desapareix gairebé del tot. Si ens centrem en la mitjana de parelles embarassades, hi ha una reducció progressiva del desig i la satisfacció en les relacions a mesura que l’embaràs progressa. Així, un exemple característic seria una parella que al principi de l’embaràs segueix funcionant molt bé però que a partir del segon trimestre i fins al final va reduint a poc a poc les relacions, fins a abandonar-les en algun moment de l’embaràs. Com en molts aspectes relacionats amb la vida sexual, es combinen factors possiblement hormonals amb d’altres de físics que fan més incòmodes les relacions i, no cal dir-ho, culturals.

En el cas dels homes, pot ser completament habitual que des de la primera setmana que saben que la seva dona està embarassada, ja no puguin mantenir-hi relacions. És clar que en altres casos pot ser ben al contrari. Per tant, cada cas és únic i no hem de considerar cap reacció o sentiment com a «normal» o «anormal», simplement cal acceptar la varietat de la biologia. És a dir, al final, gairebé sempre el que cada persona o parella considera «normal» és el que els ha passat a ells.

MALALTIES PRÈVIES A L’EMBARÀS

És molt important controlar algunes malalties prèvies abans que la dona es quedi embarassada per evitar problemes durant la gestació i després del naixement del nadó. Algunes d’aquestes malalties són la diabetis, la hipertensió arterial, l’epilèpsia, el càncer i els trastorns psiquiàtrics.

Patir alguna d’aquestes malalties cròniques no impedeix poder quedar-se embarassada ni gaudir de l’embaràs com qualsevol altra dona, però sí que implica una dedicació i un control més exhaustius per part de la mare i dels metges.

Diabetis i embaràs

Les dones diabètiques han de controlar els nivells de sucre en sang abans i durant la gestació per evitar al màxim els problemes que se’n poden derivar. Uns nivells alts de glucosa en sang poden tenir repercussions molt negatives no només per a la mare, sinó també per al fetus: augmenten el risc de patir un avortament espontani i les probabilitats que el nadó neixi prematurament o que tingui problemes respiratoris, excés de pes, etcètera.

Mantenir aquests nivells com més a prop millor dels valors normals és fonamental per assolir un bon estat de salut que li permeti portar al món un nadó sa. Per això és molt important que la dona diabètica consulti l’equip d’atenció sanitària que la tracta abans de prendre la decisió de quedar embarassada. Els metges l’ajudaran a controlar amb molta precisió els nivells de sucre en sang i arribar al nivell de glucosa necessari per aconseguir un embaràs tan segur com sigui possible. Crearan conjuntament un pla personalitzat que aniran revisant de tant en tant per mantenir controlada la diabetis. L’embaràs comporta una sèrie de transformacions i canvis en el cos, per la qual cosa potser els metges hauran d’anar-li adaptant a cada moment de l’embaràs el pla d’àpats, la rutina d’activitat física i els medicaments.

Hipertensió arterial i embaràs

Poden presentar-se dos tipus d’hipertensió durant l’embaràs:

• Hipertensió crònica: és la pressió arterial alta que ja tenia la dona abans de quedar embarassada. En aquest cas la hipertensió es manifesta abans de les 20 setmanes i no desapareixerà després del naixement. Requereix un control mèdic molt precís. Si la dona prenia medicaments per controlar la hipertensió, el metge comprovarà que no suposen cap risc per al fetus. Altrament, li canviarà la medicació. A causa de l’efecte de les hormones pròpies de l’embaràs, sovint les xifres de pressió arterial es normalitzen en la primera meitat de l’embaràs i de vegades el metge pot arribar a retirar la medicació. El seguiment i els canvis en la medicació els realitza sempre el personal sanitari i sempre després de consulta mèdica. La hipertensió mèdica no és perillosa en si mateixa ni per a la mare ni per al fetus, però és important vigilar que no es produeixi una preeclàmpsia afegida, perquè en aquest cas sí que hi ha risc, tot i que es tracta d’una complicació rara.
• Hipertensió gestacional (vegeu la pàgina 309): és un tipus de pressió alta que només es manifesta en dones embarassades. Aquest tipus d’hipertensió arriba sempre passades les 20 setmanes i desapareix després del naixement. La hipertensió gestacional no és perillosa, però sempre és important descartar que no hi hagi preeclàmpsia, perquè poden assemblar-se. Aquesta comprovació es porta a terme amb una anàlisi de sang i orina.

Epilèpsia i embaràs

La gran majoria de dones que reben tractament per epilèpsia poden quedar-se embarassades. És molt important planificar bé l’embaràs i ajustar la medicació des d’uns mesos abans de la concepció. El control mèdic sempre és necessari, però en casos d’epilèpsia encara és més gran, perquè els medicaments anticonvulsius que es prenen per controlar aquesta malaltia poden interferir amb els nivells d’àcid fòlic al cos i, com hem dit, uns nivells baixos d’àcid fòlic poden causar problemes en el tub neuronal del fetus.

Prendre medicació sempre augmenta els riscos que el fetus pateixi algun tipus de malformació, que pot anar de lleu a greu, però les dones que pateixen epilèpsia no poden prescindir-ne. Tanmateix, avui tenim una gran experiència amb aquesta malaltia i sabem que utilitzant els medicaments i les dosis adequades els resultats són excel·lents.

Trastorns mentals i embaràs

En el cas de les dones que segueixen un tractament psiquiàtric amb medicació, cal tenir en compte que pràcticament tots els medicaments suposen un risc elevat de malformació fetal, problemes perinatals o retards del creixement, per la qual cosa és necessària una estricta supervisió mèdica per prendre medicaments. Això no obstant, també hem d’entendre que de vegades la medicació, inclosa la psiquiàtrica, és imprescindible. Ens agradi o no, els problemes psicològics i psiquiàtrics són molt comuns en la societat moderna, i això explica que una proporció alta de dones necessiti algun tipus de tractament durant l’embaràs. La depressió, l’ansietat o els trastorns bipolars, per posar alguns exemples, són problemes relativament comuns, que afecten moltes persones i, sens dubte, necessiten tractament.

Durant dècades van existir recomanacions per deixar la medicació psiquiàtrica en l’embaràs, sobretot durant el primer trimestre. Però en les últimes dècades s’han acumulat cada vegada més proves que la majoria dels fàrmacs emprats per als problemes psiquiàtrics són relativament segurs en l’embaràs. De fet, no fer-los servir en malalties psiquiàtriques greus pot suposar un risc més gran. Idealment s’ha de planificar l’embaràs amb un expert que, si s’escau, podrà canviar o ajustar la medicació. En cas de quedar embarassada sense haver-ho planificat, també és molt important no deixar la medicació fins a consultar un expert, ja que això comportaria riscos importants. Un psiquiatre amb experiència en embarassades adaptarà la medicació a la situació per garantir el millor tractament a la mare i al fill.

Mai s’han de prendre decisions de manera individual i cal recordar que les conseqüències de canviar la medicació unilateralment poden ser extremament greus. Hi ha unitats especialitzades i és molt important que s’hi recorri en aquests casos. Sota control d’un expert, els tractaments són segurs i permetran que l’embaràs arribi a bon port.

Càncer i embaràs

La transformació natural de les mames per la revolució hormonal que suposa un embaràs fa difícil la detecció de bonys susceptibles de comportar càncer. Tanmateix, sabem que una de cada 3.000 a 5.000 gestants en desenvolupen. Però, encara que sembli estrany, la compatibilitat entre la gestació saludable i el tractament, alhora, del càncer de mama, inclosa la quimioteràpia i la cirurgia si cal, ja és una realitat. Estudis científics i l’evidència de tots els casos exitosos confirmen que el gran aïllament hermètic del fetus per part de la placenta durant l’embaràs permet administrar la quimioteràpia per curar la mare sense repercutir en absolut en la salut i el desenvolupament del futur nadó. Unitats multidisciplinàries (amb oncòlegs, ginecòlegs, psicooncòlegs, etcètera) especialitzades en aquests casos permeten, davant la notícia d’un tumor maligne a la mama, compaginar dos tipus d’acompanyament: el de la recuperació de la mare i el del desenvolupament i el naixement del nadó en perfectes condicions de salut.

Igualment, gairebé mai està contraindicat l’embaràs després d’haver passat un càncer però, és clar, cal planificar-lo amb el metge.