En la dotzena setmana ja faig entre 5 i 6 centímetres, i peso entre 10 i 14 grams. Creixo molt. Ara ja vaig augmentant entre un 10 i un 15% de la meva mida cada setmana. Seria com si un nen creixés 7 centímetres per setmana.

En aquesta setmana 12 en què em trobo, els meus genitals externs ja comencen a mostrar el meu sexe. Les hormones han començat a donar ordres a les cèl·lules i, a poc a poc, els canvis apareixen entre les meves cametes. De moment són plecs mil·limètrics a la pell i les diferències són tan petites que a l’ecografia els metges encara no poden veure si sóc un nen o una nena. Però els canvis hi són. Si poguessin entrar a l’úter, apropar-se i mirar amb lupa, ja podrien veure-ho. Els canvis sexuals en els genitals comencen ara i ja no s’aturaran. D’aquí a unes tres setmanes, en la 14, ja tindré uns genitals clarament masculins o femenins. Després seguiran evolucionant força, i els queden molts anys fins a arribar al seu aspecte final! Però, com tantes altres coses, tenen el futur determinat des d’ara, des de la formació a l’úter. Els canvis als genitals depenen que hi hagi o no testosterona a la meva sang. Si no n’hi ha, els genitals evolucionaran naturalment cap a una forma femenina. Però si ha uns testicles que produeixen testosterona, seran masculins. Les hormones sexuals marcaran coses molt importants, no només el meu aspecte extern. Tenir altes concentracions d’estrògens o de testosterona a la sang també m’afectarà moltes altres zones del cos. Fins i tot el cervell, tot i que això ja ho comentarem més endavant.

Tots els meus òrgans estan molt madurs. Els ronyons produeixen cada vegada més orina i se m’han començat a formar les cordes vocals, que em permetran parlar. També se’m comencen a desenvolupar els cabells, les ungles i el lanugen, un borrissol molt particular, fi i subtil, gairebé com el vellut, que em comença a recobrir tot el cos.

Ara ja tinc grans quantitats d’hormones a la sang. Tenen el poder de fer anar, normalment bé, tot el meu organisme. Tots els òrgans, inclòs el cervell, dependran dels nivells d’hormones a la meva sang, des d’ara i durant la resta de la meva vida.

LES HORMONES

Les nombroses glàndules del cos secreten milions d’hormones, unes substàncies químiques que circulen per la sang cap als òrgans i els teixits. Hi ha centenars d’hormones diferents i són considerades com els missatgers químics que l’organisme utilitza per comunicar-se amb els diferents actors que el fan funcionar. Les hormones són molt sovint proteïnes petites, però no en tots els casos; algunes d’importants (com les sexuals, per exemple) deriven dels greixos, com el colesterol. Com petites claus d’alta precisió, les hormones contacten amb les cèl·lules i engeguen les funcions que ens calen per viure. Per això, les cèl·lules tenen uns receptors, com els panys, en què l’hormona encaixa perfectament i encén tot un circuit. Les hormones augmenten o disminueixen les seves concentracions en sang mitjançant complicats sistemes de comunicació de l’organisme. Un exemple senzill és el de la insulina. Quan ingerim un aliment, el nivell de sucre a la nostra sang augmenta, el pàncrees ho detecta i produeix insulina, que actua com una clau perquè el sucre de la sang entri a les cèl·lules, que el necessiten per produir energia. Però no tothom produeix la mateixa quantitat d’hormones davant idèntics estímuls ni té la mateixa quantitat de receptors a les cèl·lules. Per exemple, amb quantitats semblants de testosterona en sang, alguns homes experimenten la caiguda dels cabells, perquè tenen uns fol·licles pilosos més sensibles a l’acció de la testosterona sobre el cuir cabellut. La genètica i l’epigenètica expliquen que, malgrat que en general ens assemblem molt, l’organisme de persones diferents pot respondre de manera molt variable en una mateixa situació.

Ha arribat el moment de l’ecografia del primer trimestre. Tot i que pot fer-se una mica abans o una mica després, actualment el moment més habitual per a la primera ecografia important és en el primer trimestre, cap a les 12 setmanes, perquè és un període especialment adequat per valorar moltes coses alhora.

PROVES

GRÀFIC 7.    L’ECOGRAFIA DEL PRIMER TRIMESTRE

Principals objectius d’aquesta ecografia:

• Confirmar el nombre de fetus. Evidentment el més habitual és que en sigui un, però si n’hi ha més, aquest és el moment en què es detecta en la majoria de casos.
• Datar correctament l’embaràs. En una part de dones, l’ovulació no es produeix rigorosament el dia 14 del cicle, i això fa que el càlcul exacte de l’edat del fetus no sigui correcte. Ja hem explicat que, per exemple, si una dona va ovular el dia 21 després de la regla (és a dir, una setmana després de l’habitual, que són 14 dies), el seu fetus semblarà molt petit, però el cert és que té una setmana menys de vida. Fa anys que els metges saben que la manera més precisa de saber l’edat del fetus, i per tant la durada exacta de l’embaràs, és mesurant-lo per ecografia a les 12 setmanes. Si aquesta mesura coincideix amb l’edat gestacional calculada amb la data de l’última regla, perfecte. Si no, es canvia. Per tant, no ha de sorprendre que en fer l’ecografia del primer trimestre es canviï uns dies la data teòrica prevista per al part.
• L’anatomia fetal. En aquest moment, el desenvolupament anatòmic i la mida del fetus permeten comprovar que la majoria dels òrgans s’han format correctament. Amb una ecografia d’alt nivell, en aquest moment els metges poden detectar fins al 60-70% dels possibles problemes de malformació que podrien aparèixer durant la gestació. Encara podran ser més precisos en l’ecografia de les 20 setmanes, però avui podem proporcionar molta tranquil·litat a la majoria de les parelles ja en aquesta dotzena setmana.
• Mesurar la transparència nucal. Normalment, la transparència nucal es mesura com a part de l’screening no invasiu del primer trimestre. Es fa per calcular el risc d’anomalies cromosòmiques. Es mesura el gruix de la nuca fetal, que està determinat per la quantitat de líquid que té el fetus en aquella zona. Una transparència massa alta recomana descartar anomalies fetals (vegeu la pàgina 68).

L’ecografia del primer trimestre és un moment molt especial i emotiu per als pares. Veuran per primera vegada el nadó que esperen i sovint se sorprenen del grau de formació que presenta ja a les 12 setmanes. Podran observar com belluga els braços i les cames, i en veuran el perfil. És una experiència única que els augmentarà moltíssim la vinculació amb l’embaràs.