EL CÒMPUT DE PARTIDA

Tradicionalment, l’inici de l’embaràs s’ha comptat sempre des de la data de l’última regla. La manca de menstruació en una dona fèrtil ha estat el signe que els humans han reconegut des de temps immemorials com l’anunci d’un embaràs. Des d’aleshores, teòricament després de deu llunes, es produirà el naixement del nadó (aproximadament, ja que com veurem és completament normal que la durada variï fins a un mes).

Avui sabem molt més sobre l’embaràs i el fetus del que sabien els nostres avantpassats, i per això els professionals de la ginecologia i l’obstetrícia compten el progrés de l’embaràs per setmanes, i no pas per mesos. I es produeix una paradoxa que de vegades crea confusió. En realitat, l’embaràs dura dues setmanes menys del que diem. Per què? Perquè sabem que l’embaràs comença quan l’espermatozoide fecunda l’òvul, és a dir quan es forma l’embrió. I això succeeix dues setmanes després de la darrera regla, la tercera setmana. Tanmateix, per raons històriques s’ha mantingut la data de l’última regla com el dia de referència de l’inici de l’embaràs. Al capdavall, és el que tothom creu que passa. O sigui que, malgrat saber que no és així, parlem per exemple de la setmana 15 de gestació, quan en realitat el fetus té 13 setmanes de vida.

L’edat del fetus sempre és de dues setmanes menys del que pensem. Per això aquest diari comença a la setmana 3. Perquè és cap a les dues setmanes després de la darrera regla que té lloc aquest poderós esprint de la fecundació.

GRÀFIC 1.1.    CÒMPUT REAL DE L’EMBARÀS