ARA JA HE NASCUT!

Mama, papa: Ja em teniu aquí. No sé si sóc exactament com us imaginàveu o com alguna vegada havíeu somiat. Ara us fixeu en els meus ulls, el nas, la boca, els cabells, les manetes i els peus, per veure si m’assemblo més a l’un o a l’altre.

Però sabeu que el més important és que per fi em podeu tenir als braços. I que ara ja sóc una persona més entre vosaltres, amb el meu propi i únic ADN. Només he trigat uns segons a buidar els pulmons d’aigua i començar a respirar aire. Tot ho tinc programat per menar una vida fora de l’úter. Veieu com ja sé succionar?

Recordeu que no tindré un color d’ulls definitiu fins d’aquí a unes setmanes. I que tot el que viuré durant els meus primers anys serà tant o més important que el que he viscut fins ara a l’úter de la mama. Ja us he dit que no recordaré res de tot això, però, sense tot el que ha passat allà a dins, no seria qui sóc ni tampoc podria arribar a ser qui arribaré a ser. A partir d’ara depenen de vosaltres els meus primers aprenentatges per fer camí en aquesta vida que ara ja és meva.