Aquesta setmana les meves mides són entre els 26 i els 27 centímetres i peso 350 grams. Sobre el lanugen, el borrissol que em cobreix, comencen a sortir uns grumollets blancs. Semblen mantega, com un greix de textura cremosa. Es tracta de l’untet sebaci, que ja comença a aparèixer sobre el meu cos i a poc a poc m’anirà recobrint encara més. En néixer, semblarà que m’han untat tot amb mantega. Els metges creuen que em protegeix la pell, sobretot al final de l’embaràs. Ara tinc una pell molt diferent de com serà al final. En aquest moment és molt fina i aguanta molt bé estar submergida en aigua tota l’estona. Cap al final de la gestació, en aquest últim tram, la meva pell s’assemblarà cada vegada més a la d’un nadó i, com la d’un nen petit, no aguantaria tant com ara estar submergida contínuament en aigua. Per això li anirà bé d’estar recoberta d’aquesta mena de greix.

L’untet sebaci és molt suau i la seva funció bàsica és protegir-me de cara al final de l’embaràs. En néixer, també serà com una crema protectora que em mantindrà hidratada tota la pell i m’ajudarà a mantenir la temperatura. Les persones que tindran cura de mi en néixer me’l deixaran encara uns dies fins que marxi sol.

El meu cervell segueix creixent, fa migrar neurones cap a la superfície i configura les àrees que el formaran. Tot i que des de fora ens sembla un sol òrgan, és un conjunt immens de milers de milions de neurones i de cables que alhora formen milers de milions de connexions entre elles.

LES HORMONES SEXUALS I LA SEVA INFLUÈNCIA EN EL DESENVOLUPAMENT CEREBRAL

En aquest moment de l’embaràs, en un fetus femení els ovaris comencen a produir estrògens que aniran sent més abundants fins al moment del naixement. En el fetus masculí, la testosterona, que havia arribat a un nivell molt alt en les últimes 12 setmanes, comença a decaure i gairebé desapareixerà. Les hormones, però, influeixen en les diferències entre homes i dones? Estudis científics han demostrat que el cervell femení i el masculí són molt semblants, però no iguals del tot. Hi ha diferències en la mida de diverses àrees cerebrals, i això és el que marca algunes divergències en aspectes psicològics o de comportament. En relació amb la capacitat intel·lectual, també pot haver-hi diferències en algunes funcions que, de mitjana, faran que les dones siguin millors en algunes coses, mentre que en d’altres ho seran els homes. Per descomptat, això són mitjanes, perquè cada persona és diferent de les altres i en tots dos gèneres trobem tot tipus d’intel·ligències.

Les diferències entre dones i homes s’expliquen en part per la genètica, en part per les hormones i en part també per l’ambient. Quant a la genètica, hem comprovat que ja hi ha establertes certes diferències en el cervell masculí o femení de l’embrió des de ben aviat, abans fins i tot que hi hagi òrgans sexuals i, per tant, hormones sexuals a la sang. Tot i que, evidentment, aquestes hormones, més endavant en l’embaràs, tindran un paper molt important. Nombrosos estudis científics conclouen que les hormones prenatals influeixen tant en les diferències de comportament entre sexes com en les diferències de forma entre cervells de dones i homes. Això és un fet que ja s’havia demostrat en animals, ja que moltes espècies mostren diferències en el cervell masculí i femení, que són produïdes per hormones. En els humans, els nivells de testosterona en néixer es relacionen amb diferències de comportament entre nens i nenes, o en preferències per uns jocs o uns altres. Més enllà de la vida fetal, uns deu o dotze anys més tard, les hormones també provocaran importants canvis en el cervell, que no pararà de créixer i modelar-se fins molt més tard en la vida. La pubertat també serà un moment de grans canvis hormonals que actuaran igualment sobre el cervell.

De tota manera, cal recordar que, malgrat que la genètica i les hormones expliquen algunes diferències, altres comportaments característics d’homes i dones estan determinats per l’ambient i l’educació. Per exemple, el fet que els homes reprimeixin l’expressió de les emocions o els sentiments no té res a veure amb les hormones, sinó amb l’educació i les idees quasi subconscients del que es considera correcte o incorrecte, uns imperatius que determinen el nostre comportament sense que ens n’adonem.

La comunitat científica segueix sense saber del cert què defineix la sexualitat. No sembla que siguin les hormones fetals però, possiblement, la sexualitat s’estableix en gran part abans de néixer. En parlarem més endavant.

LA MEVA NUTRICIÓ

Ara el meu sistema digestiu ja va madurant i d’aquí a poques setmanes estarà preparat per absorbir aliments bàsics. De moment, tot i que el líquid amniòtic que m’empasso pot tenir algunes proteïnes, a la pràctica és tan poca quantitat que només li serveix d’entrenament. Jo, en realitat, em segueixo alimentant a través de la mare. M’estic engreixant a una velocitat brutal. Cada dia augmento quasi un 5% del meu pes; ara això són uns 20 grams diaris. No sembla gaire, però és com si un adult s’engreixés entre 3 i 4 quilos cada dia. Malgrat aquesta velocitat, creixo molt més a poc a poc que la majoria d’animals. Tots els primats som molt més lents, proporcionalment. Jo em vaig formant, a poc a poc, com si em cuinés a foc lent, perquè tot el que he de desenvolupar és molt complicat, sobretot el meu cervell. De fet, em cal tant de temps per formar-lo que no tindré altre remei que néixer abans que estigui acabat, si no, ningú em podrà fer sortir d’aquí.

EL LENT CREIXEMENT DELS HUMANS

Els humans som un dels animals que creixem més a poc a poc. La majoria dels primats, els micos, per exemple, també triguen a créixer. Però si ens comparem amb una ovella, aquesta creix tres vegades més ràpid que una persona, en proporció. I un conill, deu vegades més ràpid. Aquestes velocitats tenen certa relació amb la durada de la vida, molt més llarga en els primats. Els animals més grans tenen embarassos més llargs. Així, un elefant i una girafa en néixer pesen força (més de 100 quilos), però la gestació de l’elefant és de 21 mesos i la de la girafa, de 14. Un altre factor molt important, a banda de la mida, i el que influeix més en els humans, és la intel·ligència. Sembla que com més complex és un organisme, especialment el seu cervell, més a poc a poc creix. La complexitat del nostre cervell ha influït en la durada de l’embaràs. En sortim molt immadurs, perquè al nostre cervell li calen gairebé dos anys més perquè siguem mínimament autònoms. Però el cap del fetus ja no pot créixer més a dins la mare; altrament el part seria impossible. La selecció natural ens ha deixat quedar dins la mare al màxim de temps possible que permeti un part. Som els animals que triguen més a madurar amb molta diferència, no només dins l’úter, sinó també en néixer, perquè no estem preparats per viure autònomament fins al cap d’uns anys. Tots els primats són molt dèbils en néixer, però els humans en són més que cap altre.

SÓC UNA MÀQUINA DE CONSUMIR CALORIES

La meva alimentació ara és perfecta, no em puc empatxar mai. No menjo per la boca sinó a través del cordó umbilical i el meu cos absorbeix únicament el que necessita. Ara, en aquest moment de la meva gestació, consumeixo unes 40 calories cada dia, quasi 100 calories per quilo, que serien l’equivalent a, per exemple, una llesca de pa. De manera que amb el que menja la meva mare en tinc prou i me’n sobra, ella no té per què menjar per dos, ni de bon tros!

Pel que peso, ara mateix la producció d’aliment que necessito és molta, però és que estic en ple procés de formació. Quan neixi, em farà falta el mateix o fins i tot una mica més, però després, durant la meva infància, a poc a poc aquesta quantitat anirà disminuint fins que arribi a l’edat adulta, quan necessitaré més o menys un terç del que necessito ara. Encara que, en la pràctica, és possible que acabi menjant molt més, hauré de vigilar. Ara tinc l’avantatge que no puc fer-ho.

DIETA EQUILIBRADA I SALUT

Una de les claus per menjar bé és acostumar-se a fer-ho així des de l’inici de la vida. Com vam comentar en la setmana 18, una dona jove de 60 quilos necessita al dia unes 35 calories per quilo de pes. Un home en necessita més perquè pesa més i té més massa muscular. L’home gasta unes 40 calories per quilo al dia, si fa una mica d’exercici. Tanmateix, gran part de la població diposita al seu cos moltes més calories de les recomanades i això té conseqüències importants en la salut i la qualitat de vida.

La manera de menjar dels pares és el que més influeix en l’alimentació dels infants. Els hàbits dietètics de tota la família, també del pare, determinen com menjarà el nadó. És molt més fàcil que el nen adquireixi uns bons hàbits alimentaris si tota la família segueix una dieta equilibrada. I aquesta influència comença en la vida fetal. Malgrat que la placenta regula el pas de nutrients cap al fetus, la ingesta i el guany de pes excessius en l’embaràs no són bons per a la salut de l’embarassada. Els fetus de mares amb ingestes molt altes també solen menjar en excés durant els primers anys de vida. S’ha demostrat que és molt difícil canviar els hàbits dietètics més tard i que, en el futur, aquests infants tindran grans dificultats per seguir una dieta sense excés de calories. Per tant, la vida fetal i els primers anys són clau per garantir uns hàbits alimentaris saludables per a tota la vida.

La vida fetal i els primers anys d’infància són clau per garantir uns hàbits alimentaris saludables durant tota la vida.

Vaig guanyant pes

Quan estigui a punt de néixer, necessitaré més calories totals, és clar, però no pas per quilo. En les darreres dues o tres setmanes passaré dels 3 quilos i aleshores em caldran més de 300 calories al dia. La mare sempre em donarà el que jo necessiti. La meva dieta és com la seva; em calen sucres, proteïnes i greixos. Els greixos m’arriben a trossos perquè a través de la placenta no poden passar sencers. La placenta els talla en trossets i jo els reconstrueixo al fetge. Amb les proteïnes grans és el mateix. Tampoc me les pot donar senceres, les he de construir jo amb els trossos separats.

Els greixos que em passa la mare poden ser molt diferents. Com més qualitat tinguin, molt millor. Perquè els greixos els faig servir no només per emmagatzemar energia, sinó també per construir les membranes de totes les meves cèl·lules. Tota la pell interna de les artèries conté molt de greix i també en necessito per fabricar les neurones. En resum, que els greixos són molt importants per al meu cor i per al meu cervell. Si la mare pren greixos bons, les artèries em funcionaran millor i el cervell se’m formarà millor. Per tant: «Mama! Passa’m greixos de bona qualitat! Alimenta’t bé!».

ELS GREIXOS INSATURATS

Tothom sap com és d’important una dieta que contingui greixos insaturats. De vegades se’ls anomena omega-3, si bé no tots els greixos insaturats ho són. Els trobem en grans quantitats en l’oli d’oliva o el peix blau, tot i que també en molts altres aliments. Alguns formen part de la dieta mediterrània. Són millors per a l’organisme perquè s’oxiden amb menys facilitat i redueixen el risc d’inflamació i arteriosclerosi en les membranes dels vasos sanguinis, i també tenen grans beneficis per al cor. Per contra, els greixos saturats tenen efectes perjudicials i són una causa molt important de malalties cardiovasculars.

Encara no es coneix a la perfecció la influència de la dieta de la mare en el fetus. Tanmateix, sí que sabem que el fetus obté de la mare la gran majoria de peces bàsiques que li calen per construir els greixos del seu organisme. Per exemple, hem observat que el cervell del fetus utilitza una quantitat immensa de greixos insaturats per desenvolupar-se dins l’úter. Alguns estudis suggereixen que els fills de mares amb nivells més alts d’àcids grassos insaturats en la dieta presenten un millor desenvolupament neurològic, però cal confirmar aquestes troballes amb nous estudis. Per tant, una alimentació amb un alt contingut en greixos insaturats —la més semblant a una dieta mediterrània— no només té efectes positius sobre la mare, sinó també sobre el nadó. És lògic esperar que els anys vinents apareguin estudis que ho demostrin.

Aquesta setmana hi ha pocs canvis. Ja té la panxa força gran. Si se la toca veurà que l’úter, el bony que ja es pot palpar perfectament fa setmanes, li arriba fins al melic o fins i tot una mica més amunt. L’úter ja empeny força cap als costats, però també endavant. Els músculs de l’abdomen estan cada vegada més separats. De vegades, quan fa força amb els músculs de la panxa, per exemple per aixecar-se, pot notar que hi té formes diferents de les normals. Si fa força per incorporar-se pot notar com si li sortís alguna cosa, un bony, per sobre del melic, que desapareix en deixar de fer força. Això és a causa que els músculs de l’abdomen s’han separat una mica, encara que no és cap problema. En gairebé tots els casos és normal, tot i que ho pot comentar amb el metge per estar tranquil·la.

LA DIÀSTASI DELS RECTES I L’HÈRNIA UMBILICAL

Els rectes de l’abdomen són dos músculs que ens baixen pel mig d’aquest òrgan i donen lloc a aquella forma popularment coneguda com la rajola de xocolata en els esportistes o en les persones molt entrenades. Els músculs rectes abdominals estan units al centre de l’abdomen per un teixit fibrós que sovint es debilita durant l’embaràs. D’una banda, per la pressió de l’úter, i de l’altra, perquè en aquests moments els teixits són molt més elàstics. Així, s’obre una mena de finestra per la qual, en fer força, el contingut de la panxa comença a sortir. És el que coneixem com a diàstasi i és força comú a partir de la segona meitat de l’embaràs i, en el tercer trimestre, el trobem, poc o molt, en prop de dos terços de les embarassades. La majoria dels casos no són importants. Si no hi ha molèsties, no cal fer res, però és freqüent recomanar una faixa, que sol reduir molt la nosa o la sensació desagradable, si n’hi ha. És molt important seguir els consells de la llevadora o del metge després del part, per tal de recuperar la musculatura i fer desaparèixer aquests canvis provocats per l’embaràs.

En altres ocasions podem observar que aquesta zona més sobresortint apareix més marcada en el melic. Pot ser una hèrnia umbilical. És provocada per un mecanisme semblant al de la diàstasi dels rectes. Al voltant del melic no hi ha teixit muscular, sinó un teixit fibrós que actua com una faixa per contenir els budells. És possible que, en l’embaràs, per la pressió i la major elasticitat dels teixits, es relaxi excessivament i surti cap a fora.

Molts d’aquests casos milloren molt o desapareixen després del part, però sempre aconsellem un seguiment mèdic per valorar-los. En molt poques ocasions poden persistir i ser molestos. És llavors que han de ser avaluats per un especialista i de vegades cal una petita intervenció per corregir-los.

BENEFICIS DE LES CARÍCIES A LA PANXA

Si el fetus sent alguna cosa quan la mare s’acarona la panxa és un fet que avui encara s’escapa del coneixement científic. La ciència diu que no hauria de ser possible, almenys no directament. Però si n’hi ha, de coses que la ciència encara no sap!

En tot cas, acariciant-se la panxa, la mare secreta una sèrie d’hormones que és possible que arribin al fetus, alhora que hi estableix una connexió especial. El seu benestar, les sensacions agradables i la seva estimació sempre són beneficiosos per al nadó, perquè el cos se li relaxa i tot flueix millor quan ella es troba en harmonia amb l’embaràs.

El que sí que sent el fetus, des de ben aviat, són les vibracions. La vibració que nota la mare al pit si s’hi posa la mà a sobre en parlar és la mateixa que el nadó també nota dins l’úter, tot i que molt més atenuada.

LA IMPORTÀNCIA DE SENTIR-SE BÉ

El tacte durant l’embaràs és bo, en general. Potenciar els circuits cerebrals que associem a emocions positives sempre és bo i és un fet cada vegada més demostrat en psicologia i neurociència. Quan potenciem les emocions positives, reestructurem el nostre cervell i les seves connexions internes. Els circuits més utilitzats es potencien i es redueixen els que menys fem servir. Per això crear tendències i hàbits de pensament és útil. Els pensaments positius atreuen més pensaments positius, tal com els pensaments negatius porten més pensaments negatius. Ja hem explicat que les emocions, com els pensaments, són activitats elèctriques del nostre cervell. No són res, en realitat. Les creem nosaltres. Però poques coses tenen un poder tan gran per fer-nos sentir bé o malament.

Nosaltres mateixos engeguem el circuit de la por, de l’angoixa o de la depressió. El cervell divaga i no deixa de pensar i, si badem, fabrica problemes, i som capaços de transformar una petita por en una cosa quasi real. Podem notar qualsevol símptoma que el nostre cervell es proposi. Allò que més por ens faci sentir, ho acabarem sentint. El poder del cervell és espectacular. Però cal recordar altre cop que no és altra cosa que circuits elèctrics, construccions sobre el no-res. I el que és bàsic és que, a l’inrevés, passa el mateix. La potenciació dels circuits positius crea en nosaltres un estat d’ànim positiu, com si obríssim la ment cap a fora. La neurociència moderna ha demostrat com tècniques que potencien el benestar i la relaxació, basades en la meditació (també anomenada mindfulness), modifiquen de manera real algunes connexions cerebrals, fins i tot amb poques setmanes de pràctica. Els experts en meditació aconsegueixen reduir l’activitat de base, la tendència del nostre cervell a divagar, aquell «no puc parar de pensar», que d’acord amb el nostre estat d’ànim sempre acabem justificant. Una de les grans troballes de la neurociència en els darrers vint anys ha estat demostrar que el cervell pot canviar físicament només pel fet que l’entrenem per pensar diferent.

CULTIVAR LA MENT DURANT L’EMBARÀS

Evidentment no pretenem convertir tothom en un expert en meditació capaç de reduir la seva freqüència cardíaca a voluntat. A més, és clar que en els nostres estats d’ànim influeixen moltíssimes coses que poques vegades controlem. Però tot aquest coneixement ha estat útil per ajudar persones que pateixen per problemes psicològics o malalties greus. I per descomptat pot ser molt útil tenir-lo en compte durant l’embaràs. No només per les carícies, el tacte amb la panxa, sinó també per tot el que té a veure amb les pors. La ment de la mare té molt poder per dirigir l’aventura de l’embaràs pel camí de la calma, la joia i la il·lusió i deixar de banda els temors, l’ansietat o el malestar psicològic —i també el físic.

Per tot això, cultivar la ment durant l’embaràs pot ser una eina molt útil. I es troba vinculada al fet de procurar una vida relaxada en general i a utilitzar molts recursos de suport a l’embarassada. En la mateixa línia, l’educació maternal no només pretén preparar per al part, sinó que també ofereix un suport global a aquesta estabilitat i benestar psicològics en un moment tan important i ple de canvis vitals imminents.

ESTRIES A LA VISTA

És ben possible que l’embarassada ja hagi començat a notar que li surten unes marques a la pell: són les estries. Apareixen, sobretot, als laterals de la panxa. Les estries, que no sempre es fan visibles, són una reacció de la pell davant l’estirament forçat perquè el fetus cada dia ocupa més espai a l’úter. Una estria és com una cicatriu petita, de colors que poden anar del rosa al marró i que, un cop hagin aparegut, aniran augmentant de mida.

També poden aparèixer a les natges, a les cames, als malucs o al pit. Les estries poden sortir-li a qualsevol persona, però comporten un component de susceptibilitat personal. Igual que hi ha persones que cicatritzen molt de pressa i bé, n’hi ha d’altres a qui els costa molt.

Però els metges saben que les estries són molt menys freqüents en qui s’alimenta correctament i, sobretot, en qui presenta un augment de pes progressiu i no brusc.

COM LES PODEM PREVENIR?

L’estímul principal per a les estries és el creixement de la pell en un període de temps molt curt. Com gairebé tot a la vida, tenir estries depèn en part de la predisposició però també, en gran manera, del que faci la mare. L’alimentació saludable redueix la possibilitat de tenir-ne. I mantenir la pell hidratada amb cremes també pot ser útil. Però el més important és seguir una alimentació adequada, basada en una dieta equilibrada i amb un increment de pes com més progressiu, millor.

El primer que cal fer si apareixen estries és no desesperar, ni obsessionar-se perquè hi són. Cal que la mare entengui que fins després del part la seva pell s’ha d’anar adaptant al volum que va prenent l’úter. Si s’engreixa molt per sobre del que seria raonable, és possible que tingui moltíssimes més estries. En canvi, controlar l’augment de pes des de l’inici de la gestació per garantir que no sigui brusc i mantenir una disciplina d’exercici —rutines de caminar una certa distància cada dia, gimnàstica dirigida suau o l’esport que es practicava abans de l’embaràs però amb moderació— és la millor prevenció de les estries.