Aquesta setmana ja faig una mica més de 14 centímetres i peso uns 190 grams. Vaig desenvolupant la musculatura a poc a poc i cada vegada la puc bellugar amb més precisió. La de la cara, per exemple, és cada vegada més complexa i faig unes ganyotes més lentes, que duren més. Per fer-les utilitzo més músculs i expressions que s’assemblen a les que faré com a nen. De tot això els metges en diuen comportament fetal, malgrat que en realitat no és un comportament, sinó reaccions reflexes o automàtiques. En alguns casos són purament automàtiques, només perquè la musculatura s’entreni, i en altres són reflexos que em caldran en néixer, com el reflex de succionar quan noto alguna cosa a la boca.

Més o menys aquesta setmana ja comencen a estar acabades algunes parts internes del cervell que es connectaran més tard, com el cos callós. Malgrat tenir aquest nom tan estrany, és tot el sistema de fibres que connecta els meus hemisferis cerebrals, el dret amb l’esquerre. Si l’observem des de dalt, el cervell té una forma semblant a la d’una nou i cada meitat és un hemisferi. Enmig hi ha el cablejat que uneix tots dos hemisferis, el cos callós, que va començar a formar-se ja fa setmanes. Ara està gairebé preparat i a les 21 setmanes ja haurà acabat tota la formació; aleshores estarà preparat per quan comencin a connectar-se els hemisferis, més endavant. Fora d’això, el meu cervell segueix creixent i les seves neurones van migrant cap a la superfície. És l’òrgan més complex i el que triga més a desenvolupar-se. A diferència del cor, que ja és gairebé igual que el que tindré en néixer, el meu cervell d’ara no és recognoscible com un cervell humà, perquè segueix tenint una superfície absolutament llisa. La seva escorça cerebral està començant a rebre neurones. Són milions cada dia, però en calen moltes perquè es comenci a notar una diferència important en la superfície del cervell. Però a dins ja hi passen moltes coses.

Un altre circuit que ja tinc connectat a la base del cervell és el de l’oïda. Com que elèctricament és funcional, l’oïda ja pot captar sons, però aquests sons arriben a la part més central del cervell i es queden allà. Més endavant en l’embaràs, començaré a «retenir» alguns sons molt bàsics; seran algunes de les primeres coses que «memoritzaré», però ja en parlarem.

JA TINC TACTE

I les coses canvien no només per dins. Per la part inferior, el cervell també està establint moltes connexions amb la resta del cos. De fet ja fa setmanes que tinc receptors per al tacte, la temperatura i el dolor, en molts indrets de la pell. Són neurones que detecten què passa a la superfície i transmeten la informació pels seus axons, com si fossin cables elèctrics. Fins ara només estaven connectades amb la medul·la espinal. Per aquest motiu ja fa setmanes que si em punxessin la mà, l’apartaria. És un reflex que no passa pel cervell, només per la medul·la espinal, i el tindré tota la vida. Però per a altres coses necessito que els senyals m’arribin al cervell.

De moment, seguim «cablejant». En aquestes setmanes la medul·la espinal ja s’està connectant amb la part més «baixa» i central del cervell. Allà hi trobem els ganglis basals, que són com unes estacions intermèdies de neurones que reben la informació del cos i després la distribueixen al còrtex. Encara no hi ha còrtex i, ara per ara, la informació s’està en aquests ganglis, però d’aquí a poques setmanes ja començarà la segona fase i apareixeran les primeres connexions amb l’escorça. Però en aquesta setmana la part més inferior del meu cervell ja comença a estar molt connectada amb la resta del cos i regula funcions que mai seran conscients, ni tan sols amb el còrtex funcionant a ple rendiment. El nostre cervell fa una gran quantitat de coses sense que ens n’adonem.

Una de les que fa aquesta part automàtica del cervell és controlar la freqüència cardíaca. En aquest moment, la meva vida té pocs sobresalts, però si en qualsevol moment hi hagués un problema, el meu cervell ja pot detectar si cal augmentar o reduir la freqüència cardíaca. Mentrestant, el cor segueix a tota velocitat, de més del doble que el de la mare, amb el seu sistema de connexions tan especial que li permet esquivar la circulació que passa pels pulmons i poder dedicar molta més sang a la placenta, que és la que em fa de pulmó aquí dins. El meu cor segueix enviant poqueta sang als pulmons, la mínima perquè vagin creixent, i molta més al cervell i a si mateix. Durant tota la gestació, la sang que rebo m’arriba de la placenta, i aquesta sang no té tant d’oxigen com la que tindré quan jo ja pugui respirar. Distribuir bé aquest oxigen és vital, perquè hi ha prioritats. La màxima quantitat va allà on més cal, cor i cervell, els òrgans que gasten més energia, l’un perquè no para de bellugar-se, i l’altre perquè és molt complicat i s’ha de construir a la perfecció.

En aquests moments peus i cames ja tenen pràcticament la mateixa forma que quan neixi. Però si m’observeu bé, se’m veuen les venetes perquè encara tinc la pell molt fina. I tinc els peuets molt prims perquè encara no tinc gaire greix. Si em miréssiu els peus i a més m’hi apliquéssiu llum, com que tinc la pell quasi transparent, em veuríeu els ossos —bé, més aviat veuríeu una zona més fosca sobre la qual es comença a dipositar el calci i que ja va agafant forma d’os.

EL CERVELL «NO CONSCIENT» I EL SUBCONSCIENT

Moltes de les funcions del cos passen per circuits del nostre cervell. Des d’allà es regula la temperatura, la freqüència cardíaca, la respiració, les hormones, etcètera. I de tot això només en notem les conseqüències. Per tant, es tracta d’una activitat no conscient. És automàtica, gairebé reflexa. Hi ha uns sensors i uns processadors que interpreten la informació segons unes regles, que poden ser complicadíssimes. Ara bé, no hi ha lloc per a la més petita improvisació ni, no cal dir-ho, emocions o sentiments, a diferència del que passa en el nostre raonament conscient. Però aquesta part automàtica, aquesta «sala de màquines sense pilot», no és l’única del nostre cervell que no és conscient.

A partir dels 2 o 3 anys de vida, es comença a formar una nova activitat que tampoc és conscient i que normalment anomenem subconscient. Aquest ja és un concepte més complicat, perquè aquí sí que hi intervenen el raonament, les emocions i els sentiments. Així doncs, quan aquí parlem d’activitat «no conscient» amb relació al fetus, fem referència a l’activitat automàtica, no pas al subconscient.

El cervell humà és increïble, per a les coses bones i també per a les dolentes, i hi ha una part força més gran del que voldríem que no coneixem ni, encara menys, dominem. Per això la ment és la part del cos més difícil de controlar. És un ordinador que processa idees abstractes i on es poden programar moltes coses des que som menuts, sense que ens n’adonem. Així, més tard en la vida d’una persona, hi ha una pregunta que li fa de mal respondre: «Qui sóc jo realment?». Fins a quin punt pesen en ella totes les creences culturals, socials i ambientals i tot allò que ha fet a la vida?

ENCARA NO TINC CONSCIÈNCIA

El subconscient, tal com se’l considera en psicologia humana, no existeix en la vida fetal. El còrtex gairebé no funciona fins al final de l’embaràs i el subconscient requereix una mínima capacitat de raonament, experiències i sentiments. Es tracta d’informació abstracta, creences i normes, que d’alguna manera s’emmagatzemen en una zona a la qual no tenim accés. És a dir, no som conscients, com a mínim no de manera clara o immediata, de tenir aquesta informació. Tanmateix, és en aquesta zona on quedaran molts aspectes del meu ego, la meva visió del món, les meves creences, allò que està bé i allò que està malament, etcètera. Bé, moltes coses que després potser em crearan conflictes interns, sense que sàpiga ben bé d’on surten. Ara mateix, jo, com a fetus, no tinc conflictes subconscients ni preguntes existencials, per sort. Ara bé, això no ens ha de fer oblidar que el que em succeeix en aquests moments condicionarà el funcionament del meu cervell i, per tant, la meva qualitat de vida. Ara s’està formant el contenidor de tota la informació que després hi dipositaré; el processador que farà anar la meva ment i, amb ella, la meva vida.

L’AMBIENT INTRAUTERÍ

Actualment s’accepta que l’ambient intrauterí és tan crític en la configuració de la intel·ligència i el caràcter com els primers anys de vida. No tant per una transmissió directa d’experiències (almenys la ciència actual d’això no en sap res), sinó perquè la formació del cervell és molt sensible a l’entorn de nutrients i, sobretot, d’hormones i neurotransmissors. Tot aquest entorn està condicionat per factors com la nutrició de la mare, l’ambient i la tranquil·litat que l’envolten, el seu estat d’ànim i la seva qualitat de vida. Malgrat que el fetus encara no «pensa», el seu cervell en construcció sura en milers d’hormones i neurotransmissors, propis i de la mare, i tots ells influeixen en la manera en què es construeix, quines àrees prioritza, el grau de susceptibilitat que tindrà davant certs estímuls, etcètera. Per això la vida fetal, el moment de construcció inicial d’aquest ordinador biològic, és fonamental, perquè farà que el cervell funcioni d’una manera o d’una altra en el futur. En parlarem amb més profunditat més endavant.

Actualment s’accepta que l’ambient intrauterí és tan crític en la configuració de la intel·ligència i el caràcter com els primers anys de vida.

A partir d’aquesta setmana, la 18, sobretot si no és el seu primer embaràs, si és molt prima i si la placenta és a la part de darrere de l’úter, pot ser que comenci a notar alguna cosa molt especial. Per primera vegada sentirà els primers moviments, a través de l’úter i la paret de la panxa. Poden ser sensacions molt subtils al principi, com petits recargolaments de tripes, o com un vol de papallones a l’abdomen.

L’úter augmenta de mida pel creixement del fetus i ja es localitza dos dits per sota del melic.

El canvi de pes comença a ser evident. Normalment la mare ja ha guanyat entre 4 i 5 quilos i segueix notant els canvis provocats per la progesterona, que fa que la tensió arterial baixi i que els vasos sanguinis estiguin més dilatats. A la sang cada vegada li costa més tornar al cor des de les cames, i per això li poden sortir petites varius a les cames i també les anomenades aranyes vasculars, que són varius molt fines. Moltes dones les poden haver tingut abans de l’embaràs, però ara notaran que els en surten més.

És molt freqüent que a partir d’aquestes setmanes noti que les digestions se li fan més lentes i que pateix més restrenyiment. És molt important que es mantingui ben hidratada i que mengi molta fibra per evitar al màxim el restrenyiment i les morenes, que són cosines de les varius i poden arribar simultàniament.

ARANYES VASCULARS I VARIUS

Tècnicament les aranyes vasculars també s’anomenen telangièctasis. Són dilatacions de venes capil·lars subcutànies que no tenen cap importància ni produeixen molèsties més enllà de les estètiques. Si són molt petites es poden confondre amb una piga o una taca, però se’n distingeixen perquè en pressionar-les desapareixen durant un segon. Tot i que es podrien considerar microvarius, estrictament parlant no ho són. De fet, sovint s’anomena varius el que en realitat són aranyes vasculars. Són més comunes a les cames, però poden aparèixer a qualsevol lloc, i desapareixeran o disminuiran molt després del part.

En medicina, les varius són venes dilatades, és a dir, sobresurten, i són habitualment tortuoses. En casos avançats, necessiten tractament quirúrgic. Quan s’espera un fill són molt comunes i fins a una tercera part de les embarassades les patiran, més sovint a partir de la segona meitat de l’embaràs. Encara que solen aparèixer a les cames, durant la gestació també poden veure’s a la vulva. Per tant, descobrir-les no és motiu d’alarma, tot i que sí que és important comentar-ho amb el professional que segueix l’embaràs. És molt poc probable que suposin un impediment per al part, però sempre han de ser valorades i tingudes en compte. Les varius solen millorar molt, i fins i tot desaparèixer, en gairebé totes les dones, en acabar l’embaràs, encara que sempre influirà el nombre d’embarassos, si ja n’hi havia abans i la predisposició de cada persona.

EL RESTRENYIMENT

En l’aparició del restrenyiment hi ha un component personal. Les dones propenses al restrenyiment, és clar, ho passaran pitjor durant l’embaràs. El sistema digestiu, en conjunt, s’alenteix. Però també està demostrat que els hàbits són molt importants per disminuir o agreujar aquest problema. És molt difícil que una persona que pren fibra i verdura vagi restreta. En canvi, qui segueix una dieta amb gran quantitat de carn i poca fruita i verdura té molts números per patir-ne.

LES MORENES

Les morenes o hemorroides són varius de les venes que hi ha al recte. Si es dilaten molt, poden arribar a sobresortir per l’anus i resultar molt enutjoses, i provocaran picor, cremor i fins i tot dolor, si són grans. Són freqüents durant l’embaràs i, a mesura que aquest avança, les molèsties s’intensifiquen. Les raons de la seva aparició són semblants a les de les varius de les cames. Tot el retorn venós de la sang al cor es veu molt obstaculitzat per l’acció de les hormones i la compressió de l’úter sobre les venes de l’abdomen. L’úter és com una bola a la panxa que augmenta de mida i afegirà dificultat a la circulació sanguínia. Però hi ha un altre factor molt important: el restrenyiment, que pot marcar la diferència en el moment en què apareixen les morenes i també en la seva gravetat.

A partir de certa edat, moltes persones presenten les anomenades hemorroides internes, que són varicositats de menor gravetat. Avui, és més freqüent que moltes embarassades més grans de 35 anys tinguin morenes. Però se’n pot retardar molt l’aparició i la mida amb una dieta correcta i evitant el restrenyiment, tot i que els últims dos mesos a moltes dones els serà difícil evitar-les. Sortosament, quan ja han aparegut representen una molèstia petita o tolerable per a la majoria. Més rarament poden arribar a ser una gran nosa, si bé per definició no són un problema greu, per sort. En moltes dones les molèsties es calmen bé amb les pomades disponibles amb aquesta finalitat. En casos molt avançats, i si ja hi havia un problema important abans de la gestació, cal mirar d’evitar que es compliquin amb una hemorroide trombosada, que pot ser molt dolorosa i pot necessitar una petita intervenció. Per fortuna aquest extrem és excepcional. En gairebé totes les dones les morenes de l’embaràs desapareixeran poques setmanes després del part.

LA IMPORTÀNCIA DE PLANIFICAR LES INGESTES DE MENJAR

Des que comença l’embaràs, la dona ha notat més gana de l’habitual, però aquestes setmanes encara està més afamada, perquè el fetus li demana més aliment i això l’afecta directament.

Ara és molt important controlar i planificar els moments del dia en què és bo que mengi. L’ideal són cinc vegades al dia, i així evitarà d’arribar amb molta gana a l’àpat següent. A mig matí pot menjar una poma, un iogurt o un grapat de fruita seca. I a mitja tarda, el mateix. És preferible que no mengi tant als àpats i que, en canvi, mengi més sovint. Això també l’ajudarà a pair.

QUANTITAT DE QUILOCALORIES EN L’EMBARÀS

Segons que recomana l’OMS, en condicions normals una dona jove amb activitat lleugera (exercici mínim de 3 hores la setmana) necessita cada dia unes 35 calories per quilo de pes (estrictament el terme correcte són kilocalories, però solem utilitzar només calories).

Durant l’embaràs aquestes necessitats s’incrementen en unes 3-4 calories per quilo en el segon trimestre i unes 5-7 calories per quilo en el tercer. En xifres molt aproximades i per a una dona de 60 quilos amb activitat lleugera, serien 2.100 calories al dia abans de l’embaràs, 2.400 en el segon trimestre i 2.600 en el tercer. Tots aquests càlculs sempre són aproximacions i poden variar molt en funció de l’edat, la talla o l’exercici que es faci normalment. Així doncs, si no es duu a terme una activitat lleugera, les necessitats diàries poden ser de fins a 300 calories menys en el nostre exemple. En la majoria d’embarassades no cal controlar les calories. En general cal seguir una dieta variada i menjar segons les necessitats, això sí, seguint unes pautes i un ordre senzills.

GREIXOS BONS I GREIXOS GENS ÚTILS

Les calories ens indiquen l’energia que aporta cada gram d’aliment, la que el cos necessita per funcionar. Quan es consumeixen més calories de les que gasta el cos, les emmagatzema en forma d’hidrats de carboni i greixos. Cada gram d’hidrats o proteïnes conté 4 calories, mentre que el greix en conté 9. Per tant, amb la mateixa quantitat, el greix aporta més del doble de calories que els carbohidrats o les proteïnes. El greix és necessari com a part de l’estructura del cos i per ajudar-nos a mantenir-ne l’escalfor, entre altres funcions. Però és un problema si en té en excés, ja que no només s’acumula al cos, sinó que també circula dins la sang, en forma de colesterol.

L’oli d’oliva, la fruita seca i el peix blau contenen més greixos omega 3 poliinsaturats, que són de bona qualitat. Per tant, el colesterol que resulta d’ingerir aquests aliments també contindrà aquest tipus de greixos. El colesterol contribueix al funcionament dels vasos sanguinis, i un colesterol amb greixos de qualitat els ajuda a funcionar millor, que estiguin més relaxats i tinguin menys riscos d’hipertensió. En canvi, els greixos saturats del llard o de les mantegues contenen un tipus de greix que fa que el colesterol de mala qualitat augmenti. Aquest colesterol s’acumula a les artèries i en dificulta el funcionament.