Aquesta setmana ja faig una mica més de 4 centímetres i peso uns 7 grams. Començo a assemblar-me força a un nadó. Encara tinc un cap gegant, però això només és perquè s’està desenvolupant abans que la resta d’òrgans. Amb el cor, el cervell és l’òrgan més important que tinc.

Ara ja tinc parpelles, però són transparents i deixen veure els ulls. Passa el mateix amb la capa fina i transparent de pell de tot el meu cos. Encara és molt fina, encara no té les capes que tindrà més endavant. A través de la pell se’m veuen les venes i, si m’il·luminéssiu el cos, veuríeu com aquesta fina capa de pell deixa passar la llum, que permet veure part del meu interior. També comença a mostrar-se el coll, i s’allarga lleument, si bé encara està molt cargolat.

Els meus moviments continuen sent reflexos, espontanis, però cada vegada són més complicats. Ja succiono de manera molt perfeccionada, i he començat a empassar i a ingerir líquids. He començat a deglutir i a passar líquid al meu sistema digestiu, l’engranatge del qual ja s’ha completat: és un tub que va des de la boca fins al final del tronc, on hi ha l’anus, que fa tres setmanes que és obert. Entre la boca i l’anus, totes les parts ja estan connectades: esòfag, estómac, després el budell prim i, finalment, el gros, que els metges anomenen còlon. Però, tot i que ara ja tinc tot el tub digestiu, trigaré molt a treure alguna cosa per baix, perquè els nadons gairebé mai naixem amb deposicions.

És molt important que em vagi passant líquid pels budells, perquè s’han d’entrenar per funcionar, i durant tota la vida s’encarregaran de moure el menjar cap avall. A més, el líquid estimula la secreció dels factors de creixement, aquelles molècules que donen ordres a les cèl·lules perquè creixin. Malgrat que el meu tub digestiu fa moltes més coses que desplaçar l’aliment, moltes encara hauran d’esperar perquè, de moment, no em calen. Fins que no faci sis mesos que sóc aquí a l’úter, els meus budells no començaran a preparar-se.

Ara, la majoria dels meus òrgans són mil·limètrics. A un adult li costaria veure’ls a ull nu, però molts ja funcionen. Els meus ronyons, per exemple, són un cas curiós. Gairebé des del principi he començat a filtrar-hi líquid, però he fet servir dos sistemes molt primitius; l’un fins a la setmana 4 i l’altre fins a la setmana 8. En aquest temps els ronyons han treballat com a ro-nyons rudimentaris. Aquests ronyons preliminars, que després s’eliminen, són restes dels gens d’animals que ens han precedit en la cadena evolutiva. És un fet semblant al que passa amb la cua que tenia en començar la meva vida embrionària i que ara ja he perdut. O amb el lanugen, un borrissol que em sortirà per tot el cos ben aviat, però només mentre visqui aquí a dins, i que també perdré abans de néixer. Són records dels nostres avantpassats, informació que un dia es va fer servir i que amb l’evolució deixem d’utilitzar. Però tots ells continuen en els nostres gens i es manifesten durant la nostra formació abans de néixer, com a testimonis que som successors d’altres espècies d’animals.

Els ronyons definitius em van aparèixer a les 6 setmanes. Ara fan entre 2 i 3 mil·límetres i són com dues mongetes menudes. Però per dins comencen a ser una xarxa de tubs força complicada. Ja fa setmanes que funcionen i ja produeixen una mica d’orina. A la meva vida aquí a dins, els ro-nyons em caldran sobretot per produir el líquid amniòtic que m’envolta. Al cap de poc temps, el meu ronyó serà la font número u de fabricació de líquid amniòtic. En néixer, hauran de fer moltes més coses, i eliminar moltes substàncies que no em calen. Però ara, com he dit, això ho faig amb la placenta. La meva mare, que s’encarrega de moltes coses, em fa de ronyó. La placenta li passa les proteïnes i deixalles que el meu cos no necessita, com si estigués connectat contínuament a una màquina d’hemodiàlisi.

Aquesta setmana també em comencen a sortir les ungles de les mans. Són força diferents de les que tindré al final. Però en parlarem quan em surtin les dels peus, d’aquí a un mes.

De moment suro còmodament en el líquid amniòtic, una mena de banyera calenteta que és perfecta. A més, és silenciosa, encara que hi sento les vibracions de la veu, els sons del cos i la respiració de la mare, envoltat de parets toves que em protegeixen, amb aquest cordó umbilical que em dóna tot el que em cal… Només m’he de preocupar de bellugar-me quan em vingui de gust. Quina mandra que em farà sortir d’aquí! Encara bo que em queda una bona estona.

EL LÍQUID AMNIÒTIC. QUÈ ÉS I PER A QUÈ SERVEIX?

El líquid amniòtic és el líquid que envolta el fetus, l’aigua de la piscina en què sura i es belluga. En primer lloc, ajuda a mantenir la temperatura, ja que fins d’aquí a moltes setmanes el fetus no serà capaç de regular-la per si mateix. El líquid amniòtic manté l’ambient molt calent, a una temperatura constant entre 36 i 37 ºC, una situació perfecta. De fet, el fetus és una font de calor. Tot i ser molt menut, consumeix força calories i transmet aquesta escalfor al líquid amniòtic. El líquid amniòtic també protegeix el fetus de possibles cops, com un airbag gegant. A més, permet que el fetus pugui bellugar-se còmodament, sobretot ara que se li estan formant totes les extremitats, i cal que es moguin per exercitar-se, tal com hem vist.

Però aquest líquid encara té una altra funció molt important: si no circulés pels pulmons i els budells del fetus, aquests no es desenvoluparien perquè, com hem vist, la funció crea l’òrgan.

En aquest punt les embarassades solen tenir menys nàusees, tot i que no han desaparegut del tot. Els marejos, el cansament i la son continuen, i també té gana. Esmorza i al cap de dues hores ja tornaria a menjar.

L’altre tema és la revolució de les emocions. Pot tenir dies en què se sent eufòrica i d’altres en què tot se li fa costerut. Les dones sovint experimenten veritables pujades i baixades emocionals, com si fossin dalt d’una muntanya russa; amb qualsevol detall poden reaccionar de manera molt exagerada. Els canvis emocionals típics dels dies anteriors a la regla ara poden tenir lloc cada dia. Malgrat que en general es troben molt bé, el que més els agradaria és una mica d’estabilitat emocional.

La panxa es fa cada cop més grossa, però en realitat la majoria d’aquest volum el causa la retenció de líquid a la zona. És ben bé el mateix que en els dies abans de la regla, en què s’infla una mica la part baixa de l’abdomen, però ara és molt més evident. D’altra banda, és probable que la roba que duia fins ara ja li comenci a anar estreta. Això no és cap problema per al fetus perquè no hi ha manera que noti res des d’allà on és, al buit format per l’os de la pelvis, però normalment les dones prefereixen estar més còmodes. Pot ser el moment de plantejar-se alguns canvis a l’armari.

PER QUÈ PERSISTEIXEN ELS MAREJOS?

La raó principal no és pas el sucre, com de vegades es creu, sinó la pressió arterial. El cos està baixant la pressió arterial per adaptar-se als canvis de l’embaràs i protegir el cor davant de l’augment de sang que circularà per venes i artèries. L’embaràs va començar amb els 5 litres que qualsevol persona té habitualment, però anirà augmentant fins a arribar als 7 litres el setè mes. Si la pressió arterial no baixés, aquest increment de sang augmentaria tant la pressió sobre el cor que podria ser perillós per a les artèries i les venes.

La natura ha generat una protecció natural, però cal pagar-ne el preu, que són els marejos durant tot l’embaràs.

COM CAL GESTIONAR LA GANA

El primer que recomanem és planificar els àpats per no estar menjant tot el dia, perquè com que el cos està treballant més pot estar enviant senyals de gana contínuament. Per això és bàsic repartir els àpats i ingerir aliments que atipin. Un exemple és menjar fruita a mig matí. És molt millor fer-ho de manera programada que no pas esperar-se fins a tenir gana. La gana pot ser una sensació molt forta, cosa que fa que s’ingereixin més aliments i, generalment, més calòrics.

És molt important alimentar-se de manera adequada i parar atenció al pes durant l’embaràs. Les dones amb sobrepès o obesitat tenen més risc de presentar problemes durant l’embaràs, com ara diabetis gestacional, hipertensió o preeclàmpsia (complicació de la gestació relacionada amb la placenta causada per l’augment de la pressió arterial i l’aparició de nivells augmentats de proteïnes en l’orina). L’obesitat i el sobrepès també poden facilitar un part prematur o augmentar les probabilitats que el part sigui per cesària. Els nadons gestats en l’úter d’una mare amb sobrepès o obesitat tenen més risc de desenvolupar defectes de naixement, com ara tenir una mida fetal per sobre de la normalitat (fetus macrosòmic), que pot derivar en lesions en el part i obesitat en la infància.